Nom científic: Pagellus acarne
Família: Sparidae
Nom comú: En castellà, aligote.
En català, besuc blanc. Al Grau
de Castelló, besuc. Hem de tindre en
compte que allò a què els castellans anomenen "besugo" no és el
mateix espècimen que aquell que al Grau anomenem "besuc". Són de la
mateixa família, però són dues espècies diferents. El "besugo"
castellà és un peix que ací no se'n pesca. Només se'n captura a l'Atlàntic i no
a la Mediterrània. És un peix molt més gran que el nostre besuc i amb una
categoria comercial molt superior (el "besugo asado" és un plat força
popular entre la gent del centre d'Espanya), i tot i que és semblant, repeteix,
no és el mateix. El "besugo" (Pagellus
bogaraveo) es diu en valencià "besuc ver"; i el que es pesca en
les costes castellonenques se'n diu al Grau, besuc, i en castellà, com ja ha
quedat dit, "aligote".
Descripció: El besuc presenta un front més prompte allargassat que no
pas abrupte com el seu parent el "besugo". En el cos el besuc té una
característica taca negrenca just al començament de l'aleta pectoral; en el
"besugo" aquesta taqueta la trobarem per dalt de l'aleta pectoral.
El besuc no sol ultrapassar els 25 cm ., el besuc ver, en
canvi, ben bé pot arribar a fer mig metre de llargària.
El besuc presenta un color gris rosat, més fosc en el
dors i més clar en el ventre.
Hàbitat: Viu en fons variats, arenes, arenes cenagoses i praderes
de Posidonia oceanica, fins als 420 metres de fondària.
El més corrent és veure'ls entre els 40 i els 180 metres de fons. Els
besucs més joves viuen més arrimats a la costa.
Alimentació: És molt variable. Graten en l'arena cercant-hi mol·luscos,
xicotets crustacis i larves de peixos.
Modalitat de
pesca: El besuc, al Grau de Castelló es pesca en mig fondo, i sempre
a l'arrossegament.
Observacions: El besuc és un peix que té molt poqueta categoria
comercial. Si se'n pesquen pocs, aquests van a parar a la morralla. Si se n'han
agarrat prous per a omplir una caixa, aquesta caixa de besucs es paga molt poc,
i no són poques les vegades que els arrieros no li'n volen ficar preu i tota la
caixa de besucs va a para a les aigües del port.
I és que el besuc és peix de carn aspra i gust sobri i
sense brillantor. I per acabar-ho d'arreglar té un fum d'espines que posen en serioses
dificultats a aquelles persones que no són destres en menjar peix. Tot plegat,
un peix sense cap atractiu per al comprador. La millor manera de cuinar el
besuc és fregit o torrat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario