domingo, 11 de marzo de 2018

El besuc


Resultat d'imatges de aligote pez

Nom científic: Pagellus acarne
Família: Sparidae
Nom comú: En castellà, aligote. En català, besuc blanc. Al Grau de Castelló, besuc. Hem de tindre en compte que allò a què els castellans anomenen "besugo" no és el mateix espècimen que aquell que al Grau anomenem "besuc". Són de la mateixa família, però són dues espècies diferents. El "besugo" castellà és un peix que ací no se'n pesca. Només se'n captura a l'Atlàntic i no a la Mediterrània. És un peix molt més gran que el nostre besuc i amb una categoria comercial molt superior (el "besugo asado" és un plat força popular entre la gent del centre d'Espanya), i tot i que és semblant, repeteix, no és el mateix. El "besugo" (Pagellus bogaraveo) es diu en valencià "besuc ver"; i el que es pesca en les costes castellonenques se'n diu al Grau, besuc, i en castellà, com ja ha quedat dit, "aligote".
Descripció: El besuc presenta un front més prompte allargassat que no pas abrupte com el seu parent el "besugo". En el cos el besuc té una característica taca negrenca just al començament de l'aleta pectoral; en el "besugo" aquesta taqueta la trobarem per dalt de l'aleta pectoral.
El besuc no sol ultrapassar els 25 cm., el besuc ver, en canvi, ben bé pot arribar a fer mig metre de llargària.
El besuc presenta un color gris rosat, més fosc en el dors i més clar en el ventre.
Hàbitat: Viu en fons variats, arenes, arenes cenagoses i praderes de Posidonia oceanica, fins als 420 metres de fondària. El més corrent és veure'ls entre els 40 i els 180 metres de fons. Els besucs més joves viuen més arrimats a la costa.
Alimentació: És molt variable. Graten en l'arena cercant-hi mol·luscos, xicotets crustacis i larves de peixos.
Modalitat de pesca: El besuc, al Grau de Castelló es pesca en mig fondo, i sempre a l'arrossegament.
Observacions: El besuc és un peix que té molt poqueta categoria comercial. Si se'n pesquen pocs, aquests van a parar a la morralla. Si se n'han agarrat prous per a omplir una caixa, aquesta caixa de besucs es paga molt poc, i no són poques les vegades que els arrieros no li'n volen ficar preu i tota la caixa de besucs va a para a les aigües del port.
I és que el besuc és peix de carn aspra i gust sobri i sense brillantor. I per acabar-ho d'arreglar té un fum d'espines que posen en serioses dificultats a aquelles persones que no són destres en menjar peix. Tot plegat, un peix sense cap atractiu per al comprador. La millor manera de cuinar el besuc és fregit o torrat.




No hay comentarios: