Exemplar d'abaetxetL’abaetxet
Nom científic: Micromesistius poutassou
Família: Gádidos
Nom comú: En valencià, maira o maire. En el Grau de Castelló, abaetxet (val a dir que aquesta denominació va perdent terreny en els darrers anys i la gent tendeix a utilitzar el nom de maira) en castellà, bacaladilla.
Descripció: L’abaetxet té el cos prim i allargassat. Presenta tres aletes dorsals separades i dues aletes anals. El seu color és gris blavenc, més pàl·lid en el ventre. Té a la base de les aletes pectorals i al voltant de l’opercle superior una taca negra. Pot aplegar a fer com a màxim mig metre de longitud, tot i que les talles més freqüents són aquelles que estan entre 15 i 30 cm.
Hàbitat: Viu allunyant de la costa, en fons de 150 a 3.000 metres. La fondària on més comú és trobar-los està entre els 180 i els 600 metres. Durant el dia viu en el fons i en fer-se fosc es desplaça cap a la superfície.
Alimentació: S’alimenta de xicotets crustacis.
Modalitat de pesca: Es pesca a l’arrossegament.
Observacions: Aquest peix és de la mateixa família que la mòllera i per això n’hi ha la tendència a confondre’ls. A València, que per ser una mar més fondal que la de Castelló, se’n pesquen més, tenen el costum de xapar-les. És a dir, les obrin per la meitat, les deixen assecar al sol i, una vegada seques, ja es poden consumir. Aleshores l’abaetxet canvia el seu nom i passa a dir-se “capellà” (“capellán” en castellà). El “capellà” és menja cru i és molt a propòsit per a servir d’aperitiu. Com deia més amunt, n’hi ha gent que es pensa que els “capellans” són mòlleres. I no. S’ha de deixar ben clar. Les mòlleres no s’assequen mai, i els abaetxets sí.
És un peix de carn blanca i cremosa. Té però, un sabor fort que fa que el seu consum diari puga aplegar a cansar. L’aabetxet té només una manera de cuinar-lo, fregit. El seu preu en la llotja és baix, per tant, és un peix sense cap mena de luxe que el fa molt assequible en el mercat.
Tot i tindre un nom que fa pensar en “l’abadejo” castellà (bacallà en valencià) no té res a veure amb aquest peix, que, val a dir, no se’n pesquen en les nostres aigües.
Nom científic: Micromesistius poutassou
Família: Gádidos
Nom comú: En valencià, maira o maire. En el Grau de Castelló, abaetxet (val a dir que aquesta denominació va perdent terreny en els darrers anys i la gent tendeix a utilitzar el nom de maira) en castellà, bacaladilla.
Descripció: L’abaetxet té el cos prim i allargassat. Presenta tres aletes dorsals separades i dues aletes anals. El seu color és gris blavenc, més pàl·lid en el ventre. Té a la base de les aletes pectorals i al voltant de l’opercle superior una taca negra. Pot aplegar a fer com a màxim mig metre de longitud, tot i que les talles més freqüents són aquelles que estan entre 15 i 30 cm.
Hàbitat: Viu allunyant de la costa, en fons de 150 a 3.000 metres. La fondària on més comú és trobar-los està entre els 180 i els 600 metres. Durant el dia viu en el fons i en fer-se fosc es desplaça cap a la superfície.
Alimentació: S’alimenta de xicotets crustacis.
Modalitat de pesca: Es pesca a l’arrossegament.
Observacions: Aquest peix és de la mateixa família que la mòllera i per això n’hi ha la tendència a confondre’ls. A València, que per ser una mar més fondal que la de Castelló, se’n pesquen més, tenen el costum de xapar-les. És a dir, les obrin per la meitat, les deixen assecar al sol i, una vegada seques, ja es poden consumir. Aleshores l’abaetxet canvia el seu nom i passa a dir-se “capellà” (“capellán” en castellà). El “capellà” és menja cru i és molt a propòsit per a servir d’aperitiu. Com deia més amunt, n’hi ha gent que es pensa que els “capellans” són mòlleres. I no. S’ha de deixar ben clar. Les mòlleres no s’assequen mai, i els abaetxets sí.
És un peix de carn blanca i cremosa. Té però, un sabor fort que fa que el seu consum diari puga aplegar a cansar. L’aabetxet té només una manera de cuinar-lo, fregit. El seu preu en la llotja és baix, per tant, és un peix sense cap mena de luxe que el fa molt assequible en el mercat.
Tot i tindre un nom que fa pensar en “l’abadejo” castellà (bacallà en valencià) no té res a veure amb aquest peix, que, val a dir, no se’n pesquen en les nostres aigües.
No hay comentarios:
Publicar un comentario